Un pas cap al Nord-oest

És un home senzill i, al mateix temps, complicat. Curiós, pessimista, tendre, afrancesat. Té bons sentiments i una certa rancúnia. Voldria fugir de tot el que l’envolta; fugir, com en un altre temps va fer l’explorador John Franklin, a qui diuen que físicament s’assembla, cercant un pas cap el Nord-oest, segurament cap a París, on somia que hi viu el fantasma del seu pare. Si Paris no és cap festa, Girona, població que estima i malmira alhora, i per la qual no se sent en absolut estimat, és per a ell un lloc desolat i gèlid. En aquest ajustament de comptes amb la vila on va néixer, amb alguns dels personatges i espectres que hi viuen, i amb ell mateix, somiarà sempre, com si fos una altra pel·lícula francesa en blanc i negre, en el final de l’escapada. Però… ho aconseguirà? Trobarà algun lloc millor, o tot serà només un nou miratge.